Història de la població

Sobre el fèrtil terreny del Pla de Quart, entre el Túria i el barranc de Xiva, es troba situat el nostre poble.
Xirivella, encara que és un poble gran, és una espècie de barri de la ciutat de València, pegat a ella al final de l'av. del Cid.

Tot l'antic camí de Xirivella, camí carreter entre camps i séquies, és hui en dia una àmplia avinguda, carrers laterals i grans blocs de vivendes, amb la línia divisòria que forma el nou llit del riu Túria. Este paisatge urbà també és actualment el predominant en l'interior del poble, però encara queden racons que ens recorden el poble antic, el seu ambient i la seua història: història creada dia a dia pels nostres avantpassats i que és la nostra herència.

Xirivella apareix en època romana com a conseqüència de la victòria aconseguida pels romans sobre els cartaginesos en la Segona Guerra Púnica. Del nom que els romans van donar al lloc es deduïx que en este terme existia alguna gran grossària d'arbres i segurament li posarien per nom Silvella - que significa 'xicotet bosc'- per trobar-se situat entre plantacions d'oliveres, garroferes i pins.

Fins fa alguns anys, encara es conservaven com a restes d'època romana alguns murs d'afusellaments derruïts al carrer de Sant Joaquim, restes de canalitzacions d'aigües, així com restes de calçada romana, hui desaparegudes davall el formigó, durant la construcció del Polígon Industrial. També llavors va ser derruïda l'Alqueria de Castillo, que conservava nombrosos elements romans. Hui només es conserven algunes bases de columnes d'esta construcció al Poliesportiu Municipal.  

Del segle VIII al XIII, Xirivella, sota la dominació musulmana, va passar a ser un lloc de base agrícola davall el domini d'un terratinent.
Les influències de la cultura àrab sobre la primitiva població de Xirivella van ser diverses; queda patent en certs elements arquitectònics, com l'arc de mig punt o de ferradura que proliferava fins fa poc al nucli antic (carrer del Forn), que encara es pot veure a La Closa.

El seu influx en el sistema econòmic local es va realitzar a través de plantacions de frondoses moreres per a la cria del cuc de seda, que va adquirir certa importància, conservant-se encara en algunes cases velles canyissos de diferents alçàries per a la cria del cuc.

Obra musulmana és també el sistema de regadiu a través de séquies com la de Benàger i Faitanar, que reguen l'actual Horta Alta, i la séquia de Xirivella, braç de la séquia mare de Mislata que rega l'Horta Baixa, que van millorar notablement l'antic sistema de regs ja existent d'origen romà. Esta xarxa aqüífera va transformar Xirivella en horta. Com en la resta de la Comunitat Valenciana, Xirivella va heretar de la cultura àrab molts costums que ens han arribat fins a l'actualitat, com són pintar les façanes de les cases de calç (emblanquinar), així com en les aficions festives (la música, el foc, la pólvora, etc.).

Els colons pagaven als Calatrava la part concertada per l'arrendament de les terres més l'obligat delme. Fins fa uns anys, encara subsistia a la pl. de l'Església la denominada Casa del Delme, que era on es feien efectius el delme i l'impost sobre les collites.

El 16 d'agost de 1386, els Calatrava van pignorar per onze anys les terres de Xirivella a Pere de Boïl i Castellar i a la seua dona Caterina Díez. Efectua esta entrega el mestre de l'Orde, Gonzalo Muñoz. Este compromís va anar prorrogant-se per molts més anys gràcies a successives renovacions i després, per sempre. Este senyoriu definitiu dels Boïl va arribar per una decisió particular del Papa Climent, resident a Avinyó, que acaba així amb els supòsits drets que l'Orde de l'Hospital deia que tenia sobre Xirivella. El conegut historiador de la confederació catalanoaragonesa, Ramon Muntaner, ciutadà de València, va posseir una alqueria i terres adjacents situades a Xirivella, conseqüència de la seua boda amb la dona valenciana Valençona Castell, el pare de la qual pareix que havia adquirit estes terres i alqueria de l'Orde de Calatrava. En esta alqueria, Muntaner va escriure la seua immortal obra denominada comunament La Crònica, obra clau de la literatura medieval universal, gràcies a la qual el nom del nostre poble, unit sempre al del cronista, s'ha conegut en tot el món.

De l'època medieval queden encara en peu la Casa del Dau, al carrer de la Pilota, així com la Closa, al Camp de Baix, ambdues recentment restaurades. Un altre edifici d'origen medieval és la ja mencionada Casa del Delme, que va desaparéixer amb la 'Guerra Incivil' fa alguns anys. Altres exemples d'esta època són la Creu de Calatrava, que encara es troba situada damunt d'una de les cúpules de l'església parroquial de la Mare de Déu de la Salut, així com la pica baptismal, coneguda com la 'pica de Xirivella', conservada també en esta església.

Amb l'expulsió dels moriscos de tots els regnes d'Espanya (1609), van abandonar Xirivella quasi tots els habitants i va quedar quasi deshabitada: el senyor feudal va haver de portar pobladors d'altres llocs perquè l'habitaren. Segons alguns autors, el document de Carta de Poblament es va atorgar el 17 de juliol de 1611. La recuperació demogràfica va ser ràpida, ja que al voltant de 1683, es va iniciar la reconstrucció de l'església parroquial, la capacitat de la qual indica que el nombre de veïns seria important.
Xirivella va estar durant la major part de la seua història davall el senyoriu dels Boïl, fins a la seua emancipació el 1811, en virtut de la Llei de Senyorius. L'any 1814 este senyoriu passa al Marqués de Dosaigües i, en l'actualitat, gran part de les terres cultivables del terme pertanyen als hereus de Salvador Castillo, Marqués de Llanera.
Des de l'època medieval fins l'actualitat, Xirivella ha participat, ha viscut i, a vegades, ha patit tots els esdeveniments històrics que han marcat la història del nostre País: la Germanies, en les que van destacar alguns llauradors xirivellers; La Guerra de Successió, les conseqüències de la qual encara patim tots els valencians; la Guerra del Francés, de la que podem extraure alguna anècdota com aquella que referixen alguns historiadors, que al peu del campanar de Xirivella va estar a punt de caure en poder d'una patrulla espanyola el mariscal Suchet, que va entrar a Xirivella amb alguns hòmens per a fer un reconeixement l'any 1812, durant els atacs francesos a la ciutat de València i els seus voltants; la insurrecció cantonalista durant la I República i la Guerra Incivil dels anys 1936-1939.
Xirivella és un poble vell i parlar de tota la seua història ocuparia més espai del que tenim. Per això, espere que servisquen estes lleus pinzellades de la història que els nostres avantpassats ens han deixat. Els xirivellers actuals continuarem vivint i treballant a Xirivella, creant també una història que deixar els nostres fills, procurant que amen el seu poble i se'n senten partl.