Protecció infantil

ÍNDEX

DETECCIÓ.

INTERVENCIÓ DAVANT SITUACIONS DE RISC.

› RECOLZAMENT A LES FAMILIES.


DETECCIÓ

La desprotecció infantil és una realitat complexa i heterogènea que, a més a més, es manifesta amb diferents nivells de gravetat que requereixen respostes diverses.
En unes situacions hi haurà prou amb la notificació per activar la intervenció de les institucions i professionals competents en la matèria.
En moltes situacions, la correcció de la mateixa necessitarà de l’actuació coordinada de professionals i persones de molts diversos àmbits (educatiu, social, sanitari…) i entitats.
A més a més, en determinades ocasions, la urgència del cas (un bebé abandonat al carrer, per exemple) requerirà que les actuacions d’atenció immediata s’interposen a les de notificació, o al menys, es superposen.
Si bé tendeix a identificar-se la desprotecció infantil amb les situacions de maltractament infantil en qualsevol de les seues modalitats (abandó, negligència o abús tant físic, emocional, com sexual, etc.) cal tindre en compte que, a vegades, poden donar-se situacions on un xiquet no és maltractat i no obstant ha de ser protegit (com en el cas d’un xiquet menut, l’únic cuidador del qual haja de ser hospitalitzat).
També s’ha de considerar que hi ha circumstàncies que generen maltractament (separacions molt conflictives de parella, per exemple) i que no activen els procediments protectors sinó que s’abordaran des de les actuacions en el terreny del dret de família.
En aquest sentit no ha d’obviar-se que la primera responsabilitat de protecció resideix en els propis pares dels menors.
La detecció consisteix a identificar o reconéixer aquelles situacions de desprotecció, o excepte les precisions anteriors, sospita de maltractament que pateixen els menors. Requereix, per tant, d’estar alerta i de ser sensible a qualsevol situació en què se sospite que un menor puga ser víctima d’un maltractament o estar sense la suficient atenció material o moral.

En uns casos tal detecció donarà lloc a la pròpia intervenció protectora per part de la persona o entitat que detecta, i en altres casos, a la comunicació o notificació a l’àmbit que pot proporcionar la dita intervenció (sanitària, policial…) o a l’entitat amb competència en protecció de menors (Ajuntament o Generalitat).

Òbviament, la identificació d’una situació de desprotecció o maltractament infantil pot produir-se des de qualsevol àmbit, institució o persona que puga observar en un moment determinat una situació que faça pensar que el benestar d’un menor es troba compromés.
A més, i segons arreplega la Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de Protecció Jurídica del Menor, qualsevol persona o institució ha de comunicar o notificar les situacions observades a l’entitat competent i, si és el cas, prestar-li l’auxili immediat que necessite.
Així, i sense esgotar totes les possibles fonts de detecció, poden identificar una situació de desprotecció infantil i, en alguns casos, intervindre en la seua correcció:
• els ciutadans en general;
• les associacions veïnals;
• les entitats sense ànim de lucre;
• els àmbits escolar, sanitari, educatiu, policial i judicial.

Així com, i per mitjà de les seues competències específiques en la matèria, els equips municipals de servicis socials i, en el nivell autonòmic, la pròpia Generalitat, a través de la corresponent Direcció Territorial de la Conselleria de Benestar Social.
Per tant, atés que la situació de desprotecció d’un menor pot ser detectada i corregida, des de distints àmbits i institucions, és necessari l’existència de normes, procediments i protocols que garantisquen la coordinació i eficàcia de les dites actuacions.

Per això, en els últims anys, es desenvolupen des de la Conselleria de Benestar Social, distintes línies de treball de cara a la sensibilització i formació, en la Comunitat Valenciana, dels professionals d’aquells àmbits que, per la seua posició d’observació, contínua o puntual, respecte a la realitat d’un menor d’edat, poden detectar i notificar amb major facilitat les possibles situacions de desprotecció del mateix. Destaquen entre les mateixes, l’existència de models de fulls de notificació i manuals dirigits als professionals de l’àmbit educatiu, sanitari i policial.

També, i dirigit a qualsevol ciutadà coneixedor d’una situació de desprotecció infantil, hi ha un telèfon del menor que permet informar-se’n sense necessitat identificació del notificador. No obstant això, si es desitja més implicació en la solució d’aquesta, es recomana que la informació es trasllade directament a l’Equip Municipal de Servicis Socials de la localitat de residència del menor o menors.


INTERVENCIÓ DAVANT SITUACIONS DE RISC

Amb caràcter general, en les situacions de risc, l’actuació dels servicis socials municipals es dirigirà a procurar l’atenció de les necessitats del menor, millorant el seu medi familiar, i específicament, i dins de la voluntària col·laboració dels pares o tutors del menor, estarà orientada a aconseguir:
– La integració i el manteniment del menor en el seu entorn familiar.
– La disminució dels factors de dificultat social que incidisquen en la situació personal i social dels menors.
– La promoció dels factors de protecció social dels menors amb la seua família.
– La prevenció de situacions de desarrelament familiar.
Les situacions de risc s’atendran amb les mesures de suport familiar que es descriuen més avant.

Apreciada la situació de risc i establit el programa d’intervenció, els pares o tutors hauran de col·laborar activament en l’execució de les mesures de suport acordades, podent ser plasmada la dita col·laboració en un document administratiu. L’agreujament o persistència de la situació de risc per la negativa o per la manifesta falta de col·laboració dels pares o tutors, podrà donar lloc a la declaració de desemparament del menor.
Es considera situació de risc per al menor, aquella que, per circumstàncies personals, interpersonals o de l’entorn, ocasiona un perjuí per al desenvolupament o benestar personal o social del mateix sense que siga necessària l’assumpció de la tutela per ministeri de la llei per a adoptar les mesures encaminades a la seua correcció.
En les situacions de risc, el perjuí que afecta el menor no aconsegueix la gravetat suficient per a justificar la seua separació del nucli familiar, per la qual cosa la intervenció de l’Administració es limita a intentar eliminar, dins de la institució familiar, els factors de risc.
Segons el Reglament de Mesures de Protecció Jurídica del Menor a la Comunitat Valenciana, aprovat per Decret 93/2001, de 22 de maig, del Govern Valencià, són situacions de risc les següents:
1.- La negligència en l’atenció física, psíquica o educativa del menor per part dels seus pares, tutors o guardadors sempre que les omissions en l’atenció d’aquell siguen esporàdiques i lleus.

2.- La utilització de l’abús físic o emocional, sempre que no es produïsquen episodis greus de maltractament o no hi haja un patró crònic de violència en la dinàmica relacional familiar.

3.- Aquelles potencialment perjudicials per al desenvolupament físic, psíquic i emocional en les que el menor té una satisfactòria i adequada relació amb algun dels membres de la família, o bé una edat i un estatus físic, cognitiu, emocional o temperamental que redueix la seua vulnerabilitat davant de les mateixes.

4.- Aquelles de precarietat, dificultat d’afrontament de la realitat social, dificultats parentals i relacionals, o altres potencialment perjudicials per al menor, en les que es compta amb el consentiment i col·laboració dels pares, tutors o cuidadors per a la seua superació, podent-se abordar les mateixes des dels recursos generals disponibles en la comunitat, així com amb recursos especialitzats que es puguen dur a terme amb la família sense necessitat d’assumir la tutela del menor.

5.- Qualsevol altra situació que produïsca en el menor un perjuí en el seu desenvolupament físic o psíquic, però la magnitud del qual es considere inferior al derivat per al mateix si s’assumirà la tutela per ministeri de la llei.


RECOLZAMENT A LES FAMÍLIES

El suport a la família és una mesura de protecció dirigida a cobrir les necessitats bàsiques del menor i millorar el seu entorn familiar, amb l’objectiu de mantindre’l en tal entorn en unes condicions que permeten el seu desenvolupament integral.
Correspon a les entitats locals el desenvolupament i aplicació dels recursos de suport a la família, podent ser aquestes de caràcter tècnic o econòmic.
S’entén per mesures de suport de caràcter tècnic, les intervencions de caràcter socioeducatiu o terapèutic desenvolupades per professionals en favor del menor i de la seua família, tendents a la prevenció de situacions de desarrelament familiar. També tenen esta consideració els servicis prestats a la família per les diferents institucions que faciliten el desenvolupament de la vida familiar i permeten una millor atenció als menors.
S’entén per mesures de suport de caràcter econòmic, les prestacions o ajudes que es faciliten quan la causa determinant del risc per al desenvolupament del menor procedeix de situacions de carència o insuficiència de recursos econòmics.
La intervenció familiar es podrà acompanyar, entre altres, de les següents mesures especials de suport:
1.- Programes compensadors de caràcter socioeducatiu que afavorisquen la integració i faciliten l’adequat exercici de les funcions parentals, així com una millora en les relacions sociofamiliars.
2.- Prestacions econòmiques, per a atendre les necessitats bàsiques dels menors.
3.- L’assistència acompanyada del menor a centres de caràcter educatiu.
4.- La intervenció de voluntaris en tasques de suport al menor i a la seua família.
5.- L’ajuda a domicili.
6.- L’atenció diürna en centres destinats a prestar un suport preventiu a la inadaptació social dels menors (centres de dia).
7.- Programes formatius de garantia social dirigits a adolescents que, abandonant el sistema escolar, requerisquen una formació professional que afavorisca la seua incorporació laboral.
8.- Programes d’orientació, mediació i teràpia familiar.